Lo Sr. D. Eusebi Güell y Bacigalupi:
Senyors: Si hi hagués en aquesta taula un lloch que fos l'últim, que no hi es, puig tots son iguals, aquest últim fora'l meu y m'hi sentiria verdaderament ditjós sols per trobarme entre companys de mérit tan reconegut y units tots per l'amor mes pur y entusiasta per la terra que'ns ha vist naixer (Aplaudiments). Si en lloch d'ocupar l'últim me veyeu á cap de taula, á la generositat de la Comissió Económica dech únicament aquesta distinció que de tot cor li agraesch.
En nom d'ella, y crech que al interpretar los sentiments que animan á la Comissió interpreto el mateix temps lo de tots los aquí reunits, felicito coralment á las dignísimas personas que varen anar á Madrid per oferir á S.M, l'exemplar de la Memoria que tots coneixeu, per l'acert ab que han desempenyat tan important encárrech.
Gracias á n'aquesta Comissió, Catalunya ha lograt arrivar el peu del Trono per dir allá ab veu clara y respectuosa quinas son sos queixas y quinas sas aspiracions, y ha pogut á la fi, despres d'aixó, si no obrir del tot son cor á la esperansa d'un porvenir mes ditxós, sentir el menos minvar lo pes que li oprimia'l pit, al rebre las paraules de consol que S. M. tingué per ella y que per conducte de la mateixa Comissió li ha trameses.
Degut á una pila de causas que no es del cas enumerar, y que tots vosaltres coneixeu, millor que jo; y degut principalment á la sana llevor sembrada per nostres pares y per tots nosaltres conreada ab fé y constancia; degut als hábits de travall creats per nostres majors y que nosaltres conservém per transmetrels á nostres fills, Catalunya's troba avuy rejovenida y agitada per una sava poderosa que fa esbategar son cor ab nova forsa;(Molt bé. Aplaudiments), sent en sos polsos l'aletejar frenétich de la seva ánima que lluita per pendre la volada, y l'esperona'l desitj de creixer y posarse al nivell dels pobles mes adelantats d'Europa.(Repetits aplaudimnents.) Aquestas aspiracións son no solsament respectables per lo llegitimas, si no quo son perfectament armónicas ab los interessos de las demés provincies, fins al punt que jo crech que aquestas no poden prosperar mentres hi hagi obstacles que impedeixin la prosperitat de Catalunya. (Aplaudiments prolongats)
Desgraciadament fins ara en las esferes del gobern ha preponderat en general la idea de que'ls interessos literaris, jurídichs y económichs de las diferentas provincias que forman la nació, son antagónichs, y que, com á consecuencia d'aquest antagonisme, es precís anarlos sacrificant los uns als altres per arrivar per aquest medi á la uniformitat que dins l'ordre social y polítich equivaldria á la mort de las provincias, del mateix modo que entre'ls homes sols s'hi arriva quan estinguida la vida s'han convertit en pols. (Sensació)
A n'aquestas ideas tan erróneas, á n'aquesta tendencia verdaderament funesta y capás de destruir l'Estat mes fort, devem oposarhi los principis tan sábiament desenrotllats en la Memoria que alguns de nostres companys han redactada, y de qual aplicació resultaria'l desenrotllo perfectament armónich dels interessos de totas las provincias de Espanyá que es lo fi que deu proposarse qui vulgui la prosperitat de la mateixa.
La veritat trava sempre en aquest mon obstácles que la privan per mes ó menos temps de manifestarse y apareixer clara y resplandent enlluhernant á n'aquells que volian enfosquirla y apagara; la justicia pot véurers, á pesar de sas queixas y clamors, perseguida y afrontada, pero acaba per triunfar de sos perseguidors. No cal, donchs, desesperansarnos: si travallém ab fé y constancia; si sempre sorts á la tentadora veu de las sirenas políticas deixem tota mena de banderias per seguir sempre resolts l'estandart sant de la patria; (Molt be, molt be), si som prudents y sabém refrenar tota impaciéncia, preferint esperar á que'l fruyt caygui per si mateix del arbre, un cop madur, en lloch de ferlo caure encara vert á cops de pedra i si aixis ho fem, la idea que aqui'ns aplega germinará cada dia mes per las demés provincias que, al conéixerla, acabarán per proclamar lo mateix que proclamém nosaltres. (Grans aplaudiments.)
Per damunt las onadas térbolas del mar sempre revolt de la política, s'alsa tranquila y permanent la magestuosa figura del poder Real. Catalunya ha parlat, ell l'ha sentida y li ha respost: y si las memorables paraulas pronunciades per S. M. fan que'l país abrigui la contianza de trobar en lo Rey un apoyo ferm y segur pera realisar las sevas aspiracions que no son altras que acallar la verdadera estabilitat en la conservació de son rich patrimoni de creencias, lleys y costums, tradicions y llengua, recorts y esperansas, de tot alló, en fi, que li dona fesomia, carácter y vida propis; aixís també'l Rey, pera realisar los alts destins á que la Providencia sens dubte'l te cridat, trobará en aquestas forsas sólidas y permanents de cada província un apoyo més fort y més segur que'l que puguin oferirli'ls partits polítichs, inconstants como lo vent, bellugadissos com los onas y com ells també de curta y efímera existencia. (Entusiastas aplaudiments.)
Y ara, senyors, brindo per S. M. lo Rey don Alfons, estimantli y agrahintli, com á fill de Catalunya,)la consoladora promesa d' ampararla y protegirla.
Brindo per nostra amada Catalunya desitjantli un pervenir gloriós, y
Brindo per la germanó y prosperitat de totas las regions españolas. (Grans y prolongats aplaudiments. Lo senyor Güell es calurosament felicitat per la concurrencia.)
En nom d'ella, y crech que al interpretar los sentiments que animan á la Comissió interpreto el mateix temps lo de tots los aquí reunits, felicito coralment á las dignísimas personas que varen anar á Madrid per oferir á S.M, l'exemplar de la Memoria que tots coneixeu, per l'acert ab que han desempenyat tan important encárrech.
Gracias á n'aquesta Comissió, Catalunya ha lograt arrivar el peu del Trono per dir allá ab veu clara y respectuosa quinas son sos queixas y quinas sas aspiracions, y ha pogut á la fi, despres d'aixó, si no obrir del tot son cor á la esperansa d'un porvenir mes ditxós, sentir el menos minvar lo pes que li oprimia'l pit, al rebre las paraules de consol que S. M. tingué per ella y que per conducte de la mateixa Comissió li ha trameses.
Degut á una pila de causas que no es del cas enumerar, y que tots vosaltres coneixeu, millor que jo; y degut principalment á la sana llevor sembrada per nostres pares y per tots nosaltres conreada ab fé y constancia; degut als hábits de travall creats per nostres majors y que nosaltres conservém per transmetrels á nostres fills, Catalunya's troba avuy rejovenida y agitada per una sava poderosa que fa esbategar son cor ab nova forsa;(Molt bé. Aplaudiments), sent en sos polsos l'aletejar frenétich de la seva ánima que lluita per pendre la volada, y l'esperona'l desitj de creixer y posarse al nivell dels pobles mes adelantats d'Europa.(Repetits aplaudimnents.) Aquestas aspiracións son no solsament respectables per lo llegitimas, si no quo son perfectament armónicas ab los interessos de las demés provincies, fins al punt que jo crech que aquestas no poden prosperar mentres hi hagi obstacles que impedeixin la prosperitat de Catalunya. (Aplaudiments prolongats)
Desgraciadament fins ara en las esferes del gobern ha preponderat en general la idea de que'ls interessos literaris, jurídichs y económichs de las diferentas provincias que forman la nació, son antagónichs, y que, com á consecuencia d'aquest antagonisme, es precís anarlos sacrificant los uns als altres per arrivar per aquest medi á la uniformitat que dins l'ordre social y polítich equivaldria á la mort de las provincias, del mateix modo que entre'ls homes sols s'hi arriva quan estinguida la vida s'han convertit en pols. (Sensació)
A n'aquestas ideas tan erróneas, á n'aquesta tendencia verdaderament funesta y capás de destruir l'Estat mes fort, devem oposarhi los principis tan sábiament desenrotllats en la Memoria que alguns de nostres companys han redactada, y de qual aplicació resultaria'l desenrotllo perfectament armónich dels interessos de totas las provincias de Espanyá que es lo fi que deu proposarse qui vulgui la prosperitat de la mateixa.
La veritat trava sempre en aquest mon obstácles que la privan per mes ó menos temps de manifestarse y apareixer clara y resplandent enlluhernant á n'aquells que volian enfosquirla y apagara; la justicia pot véurers, á pesar de sas queixas y clamors, perseguida y afrontada, pero acaba per triunfar de sos perseguidors. No cal, donchs, desesperansarnos: si travallém ab fé y constancia; si sempre sorts á la tentadora veu de las sirenas políticas deixem tota mena de banderias per seguir sempre resolts l'estandart sant de la patria; (Molt be, molt be), si som prudents y sabém refrenar tota impaciéncia, preferint esperar á que'l fruyt caygui per si mateix del arbre, un cop madur, en lloch de ferlo caure encara vert á cops de pedra i si aixis ho fem, la idea que aqui'ns aplega germinará cada dia mes per las demés provincias que, al conéixerla, acabarán per proclamar lo mateix que proclamém nosaltres. (Grans aplaudiments.)
Per damunt las onadas térbolas del mar sempre revolt de la política, s'alsa tranquila y permanent la magestuosa figura del poder Real. Catalunya ha parlat, ell l'ha sentida y li ha respost: y si las memorables paraulas pronunciades per S. M. fan que'l país abrigui la contianza de trobar en lo Rey un apoyo ferm y segur pera realisar las sevas aspiracions que no son altras que acallar la verdadera estabilitat en la conservació de son rich patrimoni de creencias, lleys y costums, tradicions y llengua, recorts y esperansas, de tot alló, en fi, que li dona fesomia, carácter y vida propis; aixís també'l Rey, pera realisar los alts destins á que la Providencia sens dubte'l te cridat, trobará en aquestas forsas sólidas y permanents de cada província un apoyo més fort y més segur que'l que puguin oferirli'ls partits polítichs, inconstants como lo vent, bellugadissos com los onas y com ells també de curta y efímera existencia. (Entusiastas aplaudiments.)
Y ara, senyors, brindo per S. M. lo Rey don Alfons, estimantli y agrahintli, com á fill de Catalunya,)la consoladora promesa d' ampararla y protegirla.
Brindo per nostra amada Catalunya desitjantli un pervenir gloriós, y
Brindo per la germanó y prosperitat de totas las regions españolas. (Grans y prolongats aplaudiments. Lo senyor Güell es calurosament felicitat per la concurrencia.)
<< Home